LA TARDOR QUE JO CONEC

Som a la tardor, aquell moment de l’any en què les fulles dels arbres cauen, aquella época de l'any de ventades i colors de bruixes i carbasses. 

Aquest any, capficats en aprofitar qualsevol cap de setmana, hem decidit conèixer la tardor de la Garrotxa. I la primera pegunta que ens fem en arribar a la petita cabana del càmping on ens allotjem és: - Per què cauen les fulles dels arbres ?

I és que a la tardor, els arbres ja no poden aprofitar tant la llum del dia i per tant, no necesiten de les seves fulles per fer la fotosíntesis. I aquest és el motiu pel què les deixen caure. Pels qui pensin que és per la llei de Newton, també.

El càmping La Vall de Campmajor és a Sant Miquel de Campmajor, al costat de l'estany de Banyoles. Un punt francament estratègic per explorar la zona vocànica de la Garrotxa i la Fageda d'en Jordà. El vam conèixer per les recomanacions que en feien a la web la familia viatjera familiasenruta.com. Personalment, el bungalow que hem escollit, essent dels més grans, és una mica petit, tot i que s'ha de dir que a mi, els espais petits sempre em semblen molt més petits del què semblen, i no em considero especialment claustrofòbica.  

El cas és que hem vingut a conèixer la tardor. Fa fred al matí i ens vestim més ràpid que mai. Portem la manduca ( creiem que potser serà la darrera vegada que la podem fer servir atès que la Laura ja pesa 13kg ). Confiem en què en David, que ja té 7 anys,  sigui capaç d'aguantar el nostre ritme. 

Després de 4 dies, hem vist la Fageda d'en Jordà fins al seu pas pel volcà de Santa Margarida i el Volcà de Montsacopa a Olot. Hem viatjat al passat romànic de Besalú, hem vist papallones gegantines al Butterfly Park d'Empúriabrava i hem arribat fins a Cadaqués, amb un sol radiant i un mar blau de veritat.

Aquí afegeixo la ruta: https://www.polarsteps.com/fanimartinez/280027-la-garrotxa
No cal que expliqui com ens vam organitzar els dies. Som a casa en realitat.

L'excursió per la Fageda en sí no té massa misteri; des del pàrquing de Can Serra s'arriba fàcilment al punt d'informació. El camí és bastant asequible, tret d'algun tram amb cert desnivell. Escollim començar travessant la Fageda, que és plena de colors marronosos. Les fulles cobreixen el terra i l'humitat i les olors ens agraden. Després de quasi un hora arribem a la Fàbrica de la Fageda, on decidim fer un petit descans i aprofitem per menjar uns iogurts boníssims. No podem visitar-la ( hi ha molts grups i s'ha de reservar horari amb antel.lació, cosa que no em fet).

Ens posem en marxa de nou, i arribem al Volcà de Santa Margarida. Impressionats per les emprentes que ha deixat la lava, les esquerdes i la terra negra, arribem fins a la planície del centre, on hi ha l'esglèsia de Sant Miquel Sacot. Aprofitem per menjar uns entrepans i descansar una estona més. La Laura ha fet part del camí ella tota sola i jo i en David ja començem a defallir.

Esglèsia de Sant Miquel Sacot, volcà de Santa Margarida 

Ens posem en marxa i arribem al Croscat. En veure el llarg camí que ascendeix, decidim vorejar-lo sense pujar-hi. Calculem que ens costaria una hora més. Ja no ens queden forçes i encara hem d'arribar al pàrquing de Can Serra. La ruta sencera dibuixa un cercle d'uns 12km. És fàcil tret d'algun tram on hi ha cert desnivell. En total hi passem unes 5h.

Olot

Voler conèixer la Garrotxa és per nosaltres l'excusa perfecta per poder anar al Butterfly Park d'Empúriabrava. Aquest any en David ha participat en la campanya publicitària de l'escola Kids&Us i com a premi li van regalar un llibre d'aquells en què pots escollir una activitat per fer en familia, i l'activitat ha estat aquesta:  El Butterfly Park. El parc en qüestió, lluny de ser el parc més gran del món, és un petit paradís i una gran sorpresa. Els nens i no tant nens, donen nèctar a alguns dels ocells, que s'apropen a nosaltres sense por i amb confiança. Passem una bona estona. Hi ha un aulari de papallones, una espècie de les quals, és enorme! Tant, que al principi pensem que potser són de joguina.

Aprofitem que ens allunyem de la Garrotxa i decidim arribar fins a Cadaqués. Fa temps que hi volem anar. Dinem al costat del mar, en una terrasseta, tranquils i sense pressa i després passejem fins arribar a la casa de Dali. Hi hem de tornar aquí...
La tornada es fa llarga i pesada i arribem al càmping per un nou camí ( crec que totes les vegades que em sortit a tombar, hem acabat tornant per llocs diferents ).
El darrer dia parem a dinar a Sitges. Coincideix amb el festival de cinema i hi ha molt ambient.

Cadaqués

Cadaqués

Besalú i Castellfollit de la Roca són també a la nostra llista de la tardor. De Castellfollit de la Roca només vam fer algunes fotos des del pont que hi ha abans de pujar al poble. Besalú va ocupar- nos gran part del dia. No caldrà que expliquem que és un poble medieval molt ben conservat, això tothom ho sap i la wikipèdia ho explicarà millor que jo. Recomano aparcar als pàrquings que hi ha aprop del centre i caminar sense brúixola pels carrerons fins arribar al riu. La nostra escapada coincideix  amb un Festival de màgia que omple els carrers de mags, música i paradetes just davant del Museu de Miniatures de la plaça. 

Besalú

Besalú

Besalú

Castellfollit de la Roca 

Càmping La Vall de Campmajor

Sitges