20 de marzo de 2008

A LA CIUTAT PROHIBIDA

10 de febrer del 2008

Avui esmorzem xurros i café amb llet ( difícil de creure, eh? parlar xino no en sabem però senyalar fotos sí ) i després anem a la ciutat prohibida, on faig de guia improvisada.
La veritat és que no sé si és perquè és dissabte o per l’ any nou però hi ha una gentada impressionant i no aconsegueixo transmetre la màgia de la meva primera vegada als meus amics. Hi ha xinos per tot arreu, rotllo darrer dia de rebaixes.





La plaça de Tiannamen es molt diferent a com la vaig veure per primera vegada, plena de gent. Si cau algú al terra segur que no el trobem!! Mireu les fotos i sabreu el què vull dir.




Arribem aviat a l’ hostal. Tenim bitllets per marxar demà al nostre proper destí; Datong. Per cert, no ha estat tant difícil com pensava comprar els bitllets. La Sandra i el Sebas estant flipant per la rapidesa amb què ens em fet entendre. A l’ estació parlen anglès i en 20 minuts ja tenim els bitllets a la butxaca.
Aah!! Aquesta nit anem a conèixer la famosa òpera xina, però aquest capítol el deixo per més endavant...


DARRER DIA A BEIJING
Avui agafem un tren nocturn que ens portarà a Datong, a uns 700Km a l’Oest de Beijing, just al sudest de Mongòlia. Allà ens esperen 10 ºC sota cero segons les previsions. No tinc massa clar si podré treure el nas de sota la bufanda. Espero que puguem veure les coves de Yungang, patrimoni de la humanitat, el temple penjant- The Hanging Temple- i la famosa Gran Muralla Xina. Hem decidit passar de veure la muralla des de Beijing perquè ens han dit que hi ha molta gent i no s'hi pot ni passejar però des de Datong ( segons la Lonely Planet ) també es pot veure i a més a més és més autèntica i original.
SOBRE L' ÒPERA XINESA: - Eight immortas cross the sea- Aquest és el títlol de l'òpera que vam anar a veure ahir. Completament arrítmica, amelòdica i estrident. El conjunt, però, no deixa indiferent a l'espectador, sobretot per les tomarelles i cabrioles. No puc dir que m' agradés, però va ser molt pintoresc. Potser les fotos parlen per sí mateixes. De segur que no ho oblidarem mai.













Es nota que en aquest espectacle està tot preparat. A la sala ( que està ubicada dins un super hotel ) hi ha cambrers que juguen a fer punteira quan plenen les tasses de té davant el públic, i a les pareds hi ha dos pantalles que tradueixen el diàleg de l’ òpera a l’ anglès.












Després de menjar fruites caramelitzades ( jo vaig escollir madueixes amb xocolata ) i de fer una mica d' exercici pel carrer en un improvisat gimnàs a l' aire lliure, vam decidir agafar un taxi i senyalar-li al conductor la nostra propera parada: el mercat de la seda. El més intressant d' aquest lloc és sense cap dubte, la perspicàcia dels venedors que aprenen frases del tipus - tú flipas tío- o - ella es la jefa- Finalment vam decidir desestressar-nos de la insistència i persecusió dels venedors fent-nos un massatge de peus. Mmm. Això sí que ho fan bé. Tots tres ens mereixem un descans. A la sortida , mentres busquem la parada del metro, ens trobem una màquina de neu artificial amb musiqueta de fons més o menys nadalenca i els meus amics es poden romàntics.










No hay comentarios: